dilluns, 19 de novembre del 2012

Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill. És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmicpersa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici. Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats. El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món.
HISTÒRIA:
L'emperador Xa Jahan va ser un prolífic mecenes, amb recursos pràcticament il·limitats. Sota la seva tutela es van construir els palaus i jardins de Shalimar a Lahore, també en honor de la seva esposa.
Mumtaz Mahal va donar al seu espòs catorze fills, però va morir en l'últim part i l'emperador, desconsolat, va iniciar gairebé de seguida la construcció del Taj com a ofrena pòstuma. Tots els detalls de l'edifici mostren la seva naturalesa romàntica, i el conjunt presumeix d'una estètica esplèndida. En l'oportunitat d'una visita realitzada el 1663.
DISSENY:
Els elements formals i decoratius són empleats repetida i consistentment a tot el complex, unificant el vocabulari estètic. 
1- Decoració de lotus: esquema de la flor de lotus esculpida en les cúpules. 
2- Tambor: base cilíndrica de la cúpula, que serveix de suport i transició formal sobre la base de l'edifici.
3- Guldasta: Agulla decorativa fixada a la vora dels murs portants.
4- Chattri: Quiosc de columnes i cúpula, també utilitzat en forma aïllada com monument commemoratiu.
5- Sanefes: Panells de tancament sobre arqueres.
6- Cal·ligrafia: escriptura estilitzada de versos de l'Alcorà sobre les arquejades principals
7- Arcs o portals: també anomenats pixtaq (paraula persa pels portals exempts).
8- Daus: panells decoratius flanquejant els murs principals.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd i Suez. Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general puix permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança.
HISTORIA:
Els antics canals d'oest a oest a la zona, van facilitar el viatge del Nil al Mar Roig. La responsabilitat de la construcció d'un dels petits canals és atribuïda a Senusret II o a Ramsès II. Un altre canal, probablement incorporant una porció del primer fou construït durant el govern de Necó II i completat per Darios.
Al llegendari Sesostris s'atribueix el començament del treball en l'antic canal que unia el Nil amb el Mar Roig.
Els cartògrafs francesos van descobrir les restes de l'antic canal de nord a sud, que passava pel costat est del Llac Timsah i que finalitzava a la riba nord del Gran Llac Amarg a la segona part del segle XIX. Alsegle XX es descobrí l'extensió cap al nord d'aquest antic canal, estenent-se des del Llac Timsah al llacs de Ballah.
PAS DE CANAL:
A diferència del Canal de Panamà, el Canal de Suez no té rescloses degut al terreny pla, i la petita diferència entre el nivell del mar cada extrem del canal és intranscendent.

PIRÀMIDES D'EGIPTE

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic EgipteEls textos esmentats indiquen la funció de la piràmide: contenir l'«essència» del rei per tota l'eternitat. Segons els mateixos textos, el rei ressuscita, i puja al cel per viure eternament entre els déus, transfigurat en una estrella.
Les Primeres piràmides monumentals són les aixecades en l'etapa que condueix, en la fase darrera d'evolució, cap a les piràmides clàssiques, de cares llises, de la Dinastia IV (2500 aC) ; les obres més conegudes són les piràmides de Keops, Kefren, i Micerí, erigides a l'altiplà de Gizah, prop de El CaireDurant la dinastia V la majoria dels seus reis van aixecar complexos de piràmides, a Saqqara i Abús, però de menors dimensions i tècnicament molt inferiors. Prosseguir erigint en Saqqara TetiPepi IMerenre I i Pepi II, durant la dinastia VI.
És en el Imperi Mitjà (dinastia XII, c. 1990 aC) quan s'aixequen les últimes grans piràmides, però amb nuclis de maons i revestiment petri, actualment ensorrat. La mastaba, construcció gairebé prismàtica, era la sepultura dels sobirans del període arcaic d'Egipte. Les raons del pas de les mastaba a les piràmides no es coneixen bé, però s'esmenta generalment el desig d'assolir altures cada vegada més significatives per manifestar la importància i el poder del faraó difunt. Estan considerades unes de les set meravelles del mon. 

MURALLA XINESA

És un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI. La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Els materials utilitzats són els disponibles en els voltants de la construcció. Prop de Pequín es va utilitzar pedra calcària. En altres llocs es va utilitzar granit o maó cuit. Bàsicament, era una llarga tàpia d'argila i sorra, coberta amb diverses parets de maó. Això la va fer molt resistent als impactes de armes de setge.
Una de les seccions més destacada de la Gran Muralla Ming és on puja vessants molt costeruts. Recorre 11 quilòmetres de llarg, de 5 a 8 metres d'alçada i una amplada de 6 metres a la part inferior, fins a 5 metres a la part superior. Té 67 torres de vigilància i està a 980 metres sobre el nivell del mar.
Els forts van ser construïts al llarg de les parets, o directament integrats a les parets amb un sistema de senyals de fum pot impedir un atac dels Xiongnu. Per aconseguir la prompta arribada de reforços, l'exèrcit va fer ús de la llum, principalment per a la cavalleria. La Gran Muralla també passa a través de les principals rutes comercials, la qual cosa permet el control de les importacions.
Es l'única construcció que es pot veure des de l'espai.


TORRE EIFFEL

La Torre Eiffel va ser construïda amb motiu de l'exposició universal celebrada a París. L'autor del disseny d'aquesta meravella va ser Alexandre Gustave Eiffel, que va suposar una fita decisiva en les construccions de ferro. Quan es va construir, l'any 1889, va ser la construcció mes alta del mon fins l'any 1930 amb 324 metres d'altura i 7300 tones.

HISTÒRIA:
Tot va començar amb l'organització de la commemoració del centenari de la Revolució Francesa. Entre els molts projectes presentats, figurava un els primers estudis dataven de 1884 i estaven avalats pel cèlebre enginyer Gustave Eiffel, i el projecte consistia en la construcció d'una immensa estructura metàl · lica en forma de torre que seria vista des d'una enorme distància. El projecte, lluny d'enamorar als parisencs, va tenir un enorme rebuig social, malgrat el qual finalment la Torre de Eiffel seria aixecada i inaugurada el 31 d'agost de 1889, després de tres anys d'obres i polèmiques.
Va estar a punt de ser anul·lada perquè als veïns lis feia por que caigués i per això va fer que disminueixi la seva estatura 50 metres.

DESCRIPCIÓ DELS NIVELLS:
Base:
Els dos pilars reposen sobre una capa de formigó de 2 metres, que a la vegada reposa sobre un llit de grava, fent un clot de 7 metres de profunditat. Els dos pilars de la part del Sena se situen fins i tot per sota del nivell del riu.
Els pilars: Actualment, les casetes per a la compra de bitllets ocupen els pilars nord i oest, els ascensors són accessibles des dels pilars est i oest.
Els arcs: estirats entre cada un dels quatre pilars, els arcs s'eleven a 39 metres sobre el terra i tenen un diàmetre de 74 metres.
Primer nivell:
Situat a 57 metres sobre el terra, amb una superfície de 4.200 metres quadrats, pot suportar la presència simultània aproximadament de 3.000 persones. Aquesta galeria té col·locats diversos mapes d'orientació i prismàtics monoculars que permeten observar els monuments parisencs. Apuntant cap a l'exterior estan inscrits els noms de setanta-dues personalitats del món científic
Segon nivell:
Situat a 115 metres per sobre del terra, posseeix una superfície de 1.650 metres quadrats aproximadament, pot suportar la presència simultània d'unes 1.600 persones.
Es considera que és el pis que posseeix la millor vista, ja que que l'altitud és òptima amb relació als edificis que es troben a baix (al tercer pis, són menys visibles) i a la perspectiva general (òbviament més limitada al primer pis). Quan el clima ho permet, es calcula que és possible veure fins 55 km al sud, 60 al nord, 65 a l'est i 70 a l'oest.
A tot el pis, es van instal·lar finestres de vidre per permetre una vista molt àmplia des de dalt. També estan instal·lades tanques de seguretat de protecció per evitar qualsevol intent de salt al buit, ja sigui un suïcidi o un assoliment esportiu.                                                                                                                                        Tercer nivell:
Situat a 275 metres sobre el terra, amb una superfície de 350 m2, pot suportar la presència simultània d'unes 400 persones.
L'accés es fa obligatòriament per un ascensor (l'escala està prohibida al públic a partir del segon pis) i s'arriba a un espai tancat ple de mapes d'orientació. En pujar algunes escales, el visitant arriba a una plataforma exterior, de vegades denominada (erròniament) «quart pis».






dilluns, 5 de novembre del 2012

Si teniu algun dubte o voleu fer alguna aportació no dubteu de posar un comentari o bé envieu un correu electrònic a miguelfh8@gmail.com. Us asseguro que respondre a tots els comentaris. Espero que us agradi.